|
divendres, 3 de setembre de 2010
|
|
Editorial
|
|
dimarts, 23 de febrer de 2010 08:42 |
|
Hospi.cat, en defensa de la llibertat d'informació i comunicació i la presència dels mitjans de comunicació en llengua catalana arreu del territori de domini lingüístic català, s'adhereix a l'editorial conjunt, que reproduïm a continuació, de més 40 mitjans en suport a la ILP "Televisió Sense Fronteres" pel manteniment de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià.
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.
L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.
Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.
Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè estigui a l’altura del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja està en el seu tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.
|
Share
|
Editorial
Ja tornem a ser un altre cop al setembre, inici de curs per la majoria d'hospitalencs i hospitalenques després d'un descans estival que deixa la ciutat més tranquil·la que de costum. I hospi.cat, malgrat que no ha fet vacances, torna a engegar la maquinària d'un curs que de ben segur serà trepidant. En moments com els actuals, i amb el que ha de venir, és realment un gust ser una finestra oberta a la nostra ciutat i poder transmetre el que hi passa a totes les persones que ens segueixen. Això ens fa avançar amb energies renovades i refermar el nostre compromís amb un mitjà de comunicació plural i independent que exerceixi la seva funció social.
Malauradament, aquest no és el compromís que manté el govern municipal, format per PSC i ICV-EUiA, amb els mitjans de comunicació municipals. Un cop més, i no és novetat, han silenciat una veu objectiva i independent com la de l'Ainhoa Sorrosal. En una democràcia és essencial el paper dels mitjans de comunicació i aquest s'accentua en el cas de mitjans de comunicació públics. Cal vetllar per la seva independència, el seu pluralisme i la seva funció social. Aquests valors no semblen garantits a la nostra ciutat i és un fet que deteriora la qualitat democràtica. |
|
|
|
Tribuna ciutadana
 Tothom sap que durant el mes d’agost l’activitat laboral a tots els nivells es redueix al mínim. Aquest es un fet al que tots plegats ens em acostumat i acceptem encara que sigui malament. Comerços, industries i restaurants aprofiten per fer unes merescudes vacances, no seré jo qui els negui aquest dret, però, cal parar tota l’activitat económica?.
Si, he vist per el carrer, uns guàrdies amb bicicleta i uns vigilants cívics rondant per els carrers de l’Hospitalet, però també he vist una acumulació d’escombreries fora dels containers als carrers, unes aceres brutes, unes zones enjardinades plenes de papers, de bosses i de capsetes de cigarretes, aquests fets em fan pensar que son deguts a que molt del personal encarregat de la neteja dels carrers, dels jardins i de les aceres, en aquests moments estan de merescudes vacances, i com a la Ciutat, molts dels seus ciutadans estan a fora, molt possiblement els caps pensants i responsables de mantenir la ciutat en condicions òptimes de neteja i pulcritud, es pensen que es pot baixar la guàrdia, personalment, crec que no deuria de ser així, però la veritat es que hi ha zones, on veritablement fa fàstic passar-hi, i si bé diu poc del civisme dels veïns, diu encara menys dels qui han de fer mantindre les zones en un estat en condicions. Aquest és un fet constatat i la veritat sap greu que passi.
|
|
Llegiu-ne més... |
 Sovint els comentaristes esportius, preferenment els de futbol, solen qualificar com un mal àrbitre a qui no ha deixat satisfet cap dels dos bàndols, hagin guanyat, empatat o perdut el partit. Els espectadors l’acomiaden amb esbronc i xiulets, els entrenadors, jugadors i directius no han quedan contents i les seves declaracions son negatives vers el col.legiat. Això pot passar al Sr.Montilla. Durant 4 anys ha estat amenaçant del desencantament i desafecció de Catalunya amb el govern central, l’Espanya anti-catalana, l’Estatut, el Constitucional, etc.
|
|
Llegiu-ne més... |
El Parlament de Catalunya ha fet justícia i ha prohibit fer del patiment i la tortura dels toros un espectacle públic. Les més de 180.000 signatures de la societat civil han fet possible tirar endavant aquesta voluntat ciutadana majoritària. Durant mesos la Cambra Catalana ha mantingut un debat intents, exemplar , de sentiments i d’arguments envers a la iniciativa ciutadana per abolir les corrides de toros.
|
|
Llegiu-ne més... |
Sr. Director:
Avui a la meva bústia, he rebut el PRAVDA, (Diari de L’Hospitalet), servei propagandístic que paguem tots els ciutadans de L’Hospitalet, per lluïment del nostre Ajuntament. Evidentment, llegeixo el que crec oportú i passo quan veig fotografies de l’alcaldessa, ja que més que un diari, sembla un àlbum de fotos d’ella per el general. Però un article m’ha cridat l’atenció, i es un fet que vostès amb una carta molt llarga que vaig enviar-los de les mancances del Gornal, van desestimar la seva publicació.
|
|
Llegiu-ne més... |
|
Opinió Política
 Benvolgut Sr. Laporta,
Li escric aquesta carta perquè ja fa mesos que vostè és còmplice d’una situació que com a ciutadà de l’Hospitalet em preocupa. Vagi per avançat que com a culer crec que vostè ha estat un president digne del càrrec, ha portat el Barça a fer els millors resultats esportius de la seva història i a sobre ho ha fet amb un alt grau de compromís amb el club i el què representa per Catalunya. Sàpiga també que, durant aquella època, jo vaig fer campanya per que sortís escollit president del Barça i ho vaig fer perquè creia que era el millor pel club i de fet, passat els temps, no me’n penedeixo.
|
|
Llegiu-ne més... |
L'Ajuntament de l'Hospitalet no ha cregut mai en el jovent, no ha cregut mai en les qualitats i capacitats del jovent en el mateix moment que no ens permet participar i decidir en les polítiques de joventut. Tenim diversos casals per la gent gran, fins i tot un consell de la gent gran, en canvi, no hi ha cap casal de joves ni cap consell de joventut.
|
|
Llegiu-ne més... |
Ja fa temps que molts ciutadans de l'Hospitalet ens preguntem el perquè d'aquesta falera urbanística a la qual el govern municipal ens té acostumats. De fet, si mirem amb perspectiva la transformació urbanística que ha patit la ciutat, comprovem que només ha servit per afavorir els més poderosos i està feta totalment d'esquenes als més desvalguts.
|
|
Llegiu-ne més... |
 Hi ha motius per prohibir el Burka i el Niqab:
Per seguretat : Igual que cap establiment obriria la porta a una persona que vagi amb la cara tapada amb un casc o un passamuntanyes, igualment pensem que a les dependències municipals no s’hi ha de poder entrar amb la cara tapada per un burka o un nikab.
Per dignitat de la dona. La utilització de vestimentes com el burka i el niqab poden suposar un retrocés en els avenços que ja hem aconseguit en matèria d’igualtat. En el cas del vel integral, és un símbol de valors culturals que legitimen la dominació de les dones pels homes. El fet de la invisibilitat de la dona, a la nostra societat ja està superada, i aquest tipus de robes són una barrera que aïlla a la dona, dificultant la seva integració a la resta de la societat, i també, al mercat de treball.
|
|
Llegiu-ne més... |
Quí està en línia?
Tenim 10 visitants en línia
Darrers comentaris, category: "Editorial"
|
